I Maragall continua sorprenent...

Ahir comentava que estava tip de llevar-me al matí i sentir per ràdio la notícia d'alguna "maragallada" genial: més hores lectives opcionals pels mestres (i de pas estalviar-se la contractació de molts professionals amb el conseqüent efecte negatiu sobre el que realment importa, l'educació dels nens i nenes catalans/es), canvis en el calendari escolar sense cap consens amb la comunitat educativa (fet que personalment crec que pot ser positiu, però sempre que es lliguin tots els caps i se'n parli amb tots els afectats)... I sempre, el que més em feia enfadar era que es donaven per fets tots aquests canvis sense diàleg.

Avui m'ha tornat a passar el mateix però amb un petit canvi: en Maragall s'ha fet enrere. He sentit per RAC1, mentre esmorzava, que el Conseller havia decidit congelar les hores extres que volia aplicar als mestres i professors de manera voluntària. Vaja, que s'hi ha repensat. De ben segur que no ho ha fet perquè hagi pensat en la dificultat que aquesta mesura hauria suposat als mestres per coordinar-se, més aviat diria que ha estat un cop d'efecte per tal de poder dir que la vaga del proper dia 19 és injustificada. Ara bé, senyor Maragall, vostè ja sap que són moltes coses que s'estan fent malament, i no només això. Espero que la societat, com deia en l'anterior escrit, ens recolzi, i que sàpiga que només volem millorar l'educació dels nens i nenes.

DEMANEM QUE LA SOCIETAT ENS ENTENGUI

En una enquesta a l'"Avui.cat" es demana si està justificada la vaga de mestres de dia 19 de març. Si fas una ullada als resultats provisionals t'adones que més de la meitat de la gent que ha votat creu que no està justificada. Des d'aquí m'agradaria fer una crida als pares i a la societat en general perquè entengui la postura de la majoria dels mestres; perquè entengui que la tasca d'un govern, i concretament d'un conseller és la de servir al poble i escoltar les parts implicades. i és que darrerament el conseller Maragall ha actuat d'una manera dèspota i autoritària. Recordo quan la Consellera era Marta Cid i els profesionals de l'educació ja pensàvem que hi havia d'haver una millora de relacions entre ella i els sindicats, per exemple, però és que ara, amb en Maragall, això ja s'ha fet inadmissible. I no és pas que jo mateix cregui massa en els sindicats, sinó que penso que també enriqueixen a una colla de vividors, però és el que hi ha! Ja sé que el Conseller no vindrà a demanar-me la meva opinió personalment, ni als meus companys, però almenys que vagi als sindicats i en parlin una mica abans de treure a la llum un nou decret, llei, o el que sigui. Ja esticfart d'aixecar-me de bon matí i sentir per RAC1 que en Maragall ha tingut una nova "idea" i ja l'ha fet pública.

I penso que els pares han de tenir més sentit comú, no han de creure que la culpa és sempre dels mestres, que només fem vacances i encara en queixem, que l'escola no és una guarderia (tampoc ho són les llars d'infants), que potser el que s'hauria de fer és lluitar per uns horaris laborals més lògics i més pensats per a la vida familiar. Que la societat en general ens entengui, que les vagues no es fan perquè sí, que primer escoltin les raons i després opinin... perquè crec que a l'enquesta de la qual parlava hi ha respodt molta gent senes etenir ni idea de les raons de la convocatòria de la vaga. Una mica de consideració per l'estament educatiu!

ESTEM DE DOL

Aquesta ha estat una setmana tràgica per tota la comunitat educativa del nostre Centre. I concretament dilluns, un dilluns negre:

A mig matí un mestre rebia la notícia de la defunció, de forma inesperada, d'un familiar proper. Notícia sempre desagradable i molt més quan té lloc de forma imprevista. El meu condol, Adam.

I a la tarda tenia lloc un fatal accident de la mare de tres dels nostres alumnes en el qual perdia la vida en caure per un celobert. El meu condol també a aquests alumnes, a la seva germana de dos anys i al seu pare. És trista la pèrdua d'una mare que es mostrava molt participativa, integrada a la nostra societat i al dia a dia de l'escola. Recordo que el mateix dilluns al matí, en una conversa amb el fill gran, de 10 anys, mentre érem a classe d'Educació Física, li comentava amb to desenfadat: "Què tal, xxxx, com va tot?". I ell, amb un somriure contestava: "Bé!!".

Repeteixo el meu condol a tots els afectats, i esperem que la propera setmana tingui esdeveniments més feliços.

11-M

Mira que en fa de temps, mira que ja s'ha fet el judici i tot ha quedat aclarit, mira que ja ningú en parla i que hauríem d'anar oblidant... però és que hi ha gent que és tossuda i a qui si no se li dóna la raó no estan contents. Parlo de la gent de la COPE i de la gent de Libertad Digital (pàgina web de la COPE). No hi ha manera, semblava que un cop celebrat el judici de l'11-M els autors de la "teoria de la conspiració" haurien de tancar les boques i deixar anar les plomes per tal de callar i dedicar-se a altres coses. Fins i tot Pilar Manjón, portaveu de l'Associació d'afectats per l'11-M ha declarat que la causa d'aquell atemptat fou la guerra de l'Irak i els països que la van recolzar.

Però la realitat no és així. Al voltant nostre, veins nostres, amics, familiars... segueixen pensant que darrere l'atemptat hi havia ETA, i que a Aznar se'l va crucificar injustament. I si això passa a la comarca d'Osona, què creieu que passa fora de Catalunya? Només cal veure els visitants que té la pàgina web de Libertad Digital, els oients que té la cadena COPE o bé els lectors que té El Mundo.

No vull ser pessimista, però crec que hem de ser conscients que estem en una societat que continua enganyada i que cal que tinguem les espases en alt (en un sentit metafòric, és clar), perquè en qualsevol moment hi haurà un atac contundent, amb molta població espanyola (que malgrat no ens agradi és a la que pertanyem políticament) que el recolzarà.

Aprofito avui mateix, vigília de reis, per fer la carta als Rei: Jo també vull la República!!

Festa de Nadal a l'escola.

Vaig tard, ja fa tres dies que vam celebrar la festa de Nadal a l'escola i tot just ara puc escriure'n la crònica, però les coses es fan quan es pot. El passat divendres vam celebrar el Nadal a l'escola, una festa que, si més no, tot i haver perdut moltes de les característiques que tenia, cal conservar. La Comissió de Festes (una de les que té més feina, sens dubte) va preparar un seguit d'activitats que els nens i nenes van realitzar amb molt de gust.

Una de les activitats que està arrelant al Salarich és el concurs de construcció de... (cada any anem canviant). Aquest any els nens i nenes que volien, lliurement i des de casa podien fer-se un tió (altres anys havia estat un arbre de Nadal, un ninot de neu...). I la veritat és que impressiona la imaginació que poden arribar a tenir per fer un tió ben original i graciós amb tota mena de material (sempre recomanem que sigui material reciclat). A la fotografia en podeu veure un bon exemple. Després hi ha l'entrega de premis als millors de cada classe, però tots els participants tenen un premi per haver col·laborat.

Una altra de les activitats fou l'elaboració d'una postal de Nadal, on els nens i nenes de primària es van barrejar i durant un parell d'hores cada aula compartia nens de primer fins a sisè, d'aquesta manera impulsàvem la col·laboració entre ells per tal d'elaborar les seves postals.

Al matí els nens de Cicle Inicial i Educació Infantil van fer cagar el Tió, mentre que els més grans vam fer l'Amic Invisible.

I a la tarda hi hagué una gran representació teatral a càrrec d'alguns mestres amb la col·laboració de tots els alumnes de l'escola, relacionada amb aquestes festes nadalenques. Sens dubte, mestres i alumnes vam passar una bona jornada de festa amb totes aquestes activitats.

Si voleu més informació del CEIP Dr. Joaquim Salarich i de les activitats que vam fer divendres podeu visitar la web: http://www.escolasalarich.net/

Des d'aquí felicito a tots els membres de la Comissió de Festes del Salarich!!

80 anys d'un Mickey Mouse que no parla en català

Avui dimarts, 18 de novembre, Mickey Mouse fa 80 anys. I això fa que un altre cop escrigui en el meu bloc per opinar i demanar opinió sobre un fet que se m'està convertint en una mena d'obsessió, i és que ho trobo intolerable. Existeix algun doblatge d'alguns capítols televisius, sèries o pel.lícules d'aquest entranyable personatge en català? A mi m'ha sigut impossible trobar-ho.

Fa uns mesos ja vaig escriure en aquest bloc sobre aquest tema. El meu fill té poc més de tres anys i li agrada molt "La casa de Mickey Mouse", capítols que he trobat en castellà. Està bé, fins i tot et permeten interactuar amb el personatge comptant, continuant sèries, relacionant colors o figures geomètriques... Però tot en castellà. I vaig sentir dir que s'havia intentat negociar per doblar el personatge al català en termes polítics però no s'havia aconseguit. És possible que després de 80 anys no puguem escoltar aquest personatge i els seus amics en català? Em sembla inadmissible i demano una resposta de qui calgui per tal que això canviï. Aquest Tripartit tan catalanista també hauria de fer alguna cosa.

Des d'aquí proclamo un crit a l'aire i que qui pugi el repeteixi i hi incideixi: VOLEM UN MICKEY MOUSE EN CATALÀ!!

Si algú en sap alguna versió en català, demanaria que m'enviessin un comentari per informar-me'n. Gràcies.

El debat de l'educació

Dijous passat van fer per TV3, "la nostra", i moderat per qui seria un gran anunciant de dentífric Josep Cuní un debat sobre l'educació a Catalunya. El debat va tenir lloc prop de les 11 del vespre i suposo que debia acabar prop de la 1 de la nit. Com podeu veure, en "prime time", com deia un meu company el mateix dia quan, després d'un seminari d'Educació Física que portem a terme, vam comentar el tema.

Bé, el fet és que vaig veure una part del "debat". I és que ho poso entre cometes perquè a mi em va semblar més aviat una pluja d'idees, d'opinions i de dades subjectives en molts casos, més que no pas un debat on es pot reflexionar, endinsar-te en els problemes, buscar possibles raons o solucions... Es va parlar de moltíssimes coses sense aprofundir en cap tema. Fins i tot va sortir l'alcalde de Vic defensant aquest "model Vic" que sembla tant bonic però que a l´hora de la verita els que treballem en això veiem que tampoc ho és tant, de bonic, i que caldria esmenar moltes coses (tothom sap que a les escoles de Vic no hi ha a totes el mateix percentatge d'alumnes nouvinguts i que això ha de repercutir d'alguna manera en els recursos que ha de tenir cada centre).

Es va parlar molt de la diferència entre concertada i pública, cadascú escombrant cap a casa, però en realitat es va parlar poc d'ensenyament, i molt menys d'educació. Perquè, posats a dir les coses clares, si el debat era sobre l'educació s'hauria d'haver parlat molt sobre el paper dels pares, de la societat i de tots els àmbits en els quals es mouen els nens i nenes i que repercuteixen en la seva educació. Només una petita part d'aquesta educació té lloc als centres d'ensenyament. Deixeu que almenys els mestres en defensem d'aquesta guerra que se´ns ha declarat pel fracàs escolar (que ha existit sempre) i que deixem veure a la societat en general que tots aquests resultats negatius dels alumnes no depenen només dels professionals de l'educació sinó que la major part de la culpa es troba en altres indrets. Que cadascú tregui les seves conclusions.