Gràcies, Carles Capdevila.

El passat divendres dia 26 de juny vaig llegir, com cada divendres, la contraportada de "el 9 Nou". És una de les primeres coses que faig quan compro el bisetmanari perquè crec que és un dels articles que sempre val la pena llegir, l'article de Carles Capdevila. Doncs bé, resulta que aquell dia l'article parlava dels mestres, de la seva feina i del que en pensaven molts pares... Des d'aquí li dono les gràcies a en Carles per dignificar una mica la nostra feina. En poques paraules fa un relat de sentiments que tenim sovint els mestres quan estem tant mal vistos per la societat en general. Per això vull (volem, perquè altres companys també ho van llegir i ho vam comentar) donar-li les gràcies. Us convido a llegir l'article: http://www.carlescapdevila.com/?p=2020.

No us sentireu decebuts, tant si hi esteu d'acord com si no.

I Maragall continua sorprenent...

Ahir comentava que estava tip de llevar-me al matí i sentir per ràdio la notícia d'alguna "maragallada" genial: més hores lectives opcionals pels mestres (i de pas estalviar-se la contractació de molts professionals amb el conseqüent efecte negatiu sobre el que realment importa, l'educació dels nens i nenes catalans/es), canvis en el calendari escolar sense cap consens amb la comunitat educativa (fet que personalment crec que pot ser positiu, però sempre que es lliguin tots els caps i se'n parli amb tots els afectats)... I sempre, el que més em feia enfadar era que es donaven per fets tots aquests canvis sense diàleg.

Avui m'ha tornat a passar el mateix però amb un petit canvi: en Maragall s'ha fet enrere. He sentit per RAC1, mentre esmorzava, que el Conseller havia decidit congelar les hores extres que volia aplicar als mestres i professors de manera voluntària. Vaja, que s'hi ha repensat. De ben segur que no ho ha fet perquè hagi pensat en la dificultat que aquesta mesura hauria suposat als mestres per coordinar-se, més aviat diria que ha estat un cop d'efecte per tal de poder dir que la vaga del proper dia 19 és injustificada. Ara bé, senyor Maragall, vostè ja sap que són moltes coses que s'estan fent malament, i no només això. Espero que la societat, com deia en l'anterior escrit, ens recolzi, i que sàpiga que només volem millorar l'educació dels nens i nenes.

DEMANEM QUE LA SOCIETAT ENS ENTENGUI

En una enquesta a l'"Avui.cat" es demana si està justificada la vaga de mestres de dia 19 de març. Si fas una ullada als resultats provisionals t'adones que més de la meitat de la gent que ha votat creu que no està justificada. Des d'aquí m'agradaria fer una crida als pares i a la societat en general perquè entengui la postura de la majoria dels mestres; perquè entengui que la tasca d'un govern, i concretament d'un conseller és la de servir al poble i escoltar les parts implicades. i és que darrerament el conseller Maragall ha actuat d'una manera dèspota i autoritària. Recordo quan la Consellera era Marta Cid i els profesionals de l'educació ja pensàvem que hi havia d'haver una millora de relacions entre ella i els sindicats, per exemple, però és que ara, amb en Maragall, això ja s'ha fet inadmissible. I no és pas que jo mateix cregui massa en els sindicats, sinó que penso que també enriqueixen a una colla de vividors, però és el que hi ha! Ja sé que el Conseller no vindrà a demanar-me la meva opinió personalment, ni als meus companys, però almenys que vagi als sindicats i en parlin una mica abans de treure a la llum un nou decret, llei, o el que sigui. Ja esticfart d'aixecar-me de bon matí i sentir per RAC1 que en Maragall ha tingut una nova "idea" i ja l'ha fet pública.

I penso que els pares han de tenir més sentit comú, no han de creure que la culpa és sempre dels mestres, que només fem vacances i encara en queixem, que l'escola no és una guarderia (tampoc ho són les llars d'infants), que potser el que s'hauria de fer és lluitar per uns horaris laborals més lògics i més pensats per a la vida familiar. Que la societat en general ens entengui, que les vagues no es fan perquè sí, que primer escoltin les raons i després opinin... perquè crec que a l'enquesta de la qual parlava hi ha respodt molta gent senes etenir ni idea de les raons de la convocatòria de la vaga. Una mica de consideració per l'estament educatiu!

ESTEM DE DOL

Aquesta ha estat una setmana tràgica per tota la comunitat educativa del nostre Centre. I concretament dilluns, un dilluns negre:

A mig matí un mestre rebia la notícia de la defunció, de forma inesperada, d'un familiar proper. Notícia sempre desagradable i molt més quan té lloc de forma imprevista. El meu condol, Adam.

I a la tarda tenia lloc un fatal accident de la mare de tres dels nostres alumnes en el qual perdia la vida en caure per un celobert. El meu condol també a aquests alumnes, a la seva germana de dos anys i al seu pare. És trista la pèrdua d'una mare que es mostrava molt participativa, integrada a la nostra societat i al dia a dia de l'escola. Recordo que el mateix dilluns al matí, en una conversa amb el fill gran, de 10 anys, mentre érem a classe d'Educació Física, li comentava amb to desenfadat: "Què tal, xxxx, com va tot?". I ell, amb un somriure contestava: "Bé!!".

Repeteixo el meu condol a tots els afectats, i esperem que la propera setmana tingui esdeveniments més feliços.

Festa de Nadal a l'escola.

Vaig tard, ja fa tres dies que vam celebrar la festa de Nadal a l'escola i tot just ara puc escriure'n la crònica, però les coses es fan quan es pot. El passat divendres vam celebrar el Nadal a l'escola, una festa que, si més no, tot i haver perdut moltes de les característiques que tenia, cal conservar. La Comissió de Festes (una de les que té més feina, sens dubte) va preparar un seguit d'activitats que els nens i nenes van realitzar amb molt de gust.

Una de les activitats que està arrelant al Salarich és el concurs de construcció de... (cada any anem canviant). Aquest any els nens i nenes que volien, lliurement i des de casa podien fer-se un tió (altres anys havia estat un arbre de Nadal, un ninot de neu...). I la veritat és que impressiona la imaginació que poden arribar a tenir per fer un tió ben original i graciós amb tota mena de material (sempre recomanem que sigui material reciclat). A la fotografia en podeu veure un bon exemple. Després hi ha l'entrega de premis als millors de cada classe, però tots els participants tenen un premi per haver col·laborat.

Una altra de les activitats fou l'elaboració d'una postal de Nadal, on els nens i nenes de primària es van barrejar i durant un parell d'hores cada aula compartia nens de primer fins a sisè, d'aquesta manera impulsàvem la col·laboració entre ells per tal d'elaborar les seves postals.

Al matí els nens de Cicle Inicial i Educació Infantil van fer cagar el Tió, mentre que els més grans vam fer l'Amic Invisible.

I a la tarda hi hagué una gran representació teatral a càrrec d'alguns mestres amb la col·laboració de tots els alumnes de l'escola, relacionada amb aquestes festes nadalenques. Sens dubte, mestres i alumnes vam passar una bona jornada de festa amb totes aquestes activitats.

Si voleu més informació del CEIP Dr. Joaquim Salarich i de les activitats que vam fer divendres podeu visitar la web: http://www.escolasalarich.net/

Des d'aquí felicito a tots els membres de la Comissió de Festes del Salarich!!

Ja la tenim aquí (la tercera hora)

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ordena a la Generalitat aplicar la tercera hora de castellà als centre públics el proper curs. I el Govern ha dit "senyor, sí, senyor!". Sí, aquest Govern format per tres partits, entre ells ERC. Mentrestant CIU demana que es faci un recurs (segur que si fos CIU qui governés també hauria ajupit el cap, però com que és a l'oposició...).

Bé, el que vull fer constar des d'aquí només és la realitat:

1. A la meva comarca, que és una de les més "catalanistes", qualsevol estudiant acaba amb un nivell de castellà aproximadament igual que a la resta de Catalunya i que a Espanya. Una altra cosa és que quan parlem en castellà se'ns noti l'accent català, però no em negareu que moltes vegades fins i tot és mes entenedor un català parlant castellà que un andalús.

2. A l'escola els alumnes fan més hores de català que de castellà, evidentment, però molts aspectes de les dues llengües són comuns i, per tant, encara que s'aprengui en català després s'aplica al castellà.

3. A moltes escoles ja es fan tres hores de castellà perquè entre altres coses tothom vol que els alumnes sapiguen parlar castellà. El que em sembla greu és que hi hagi pares que només vulguin que els seus fills sapiguen castellà i no vulguin saber res del català (no és millor saber moltes llengües diferents que no pas una de sola?).

Bé, ja ens ho trobarem, però el Govern no pot actuar sempre segons li convingui, crec que ha de tenir uns principis i defensar-los. Almenys per tal que quan anem a votar sapiguem què defensen.

Comiats

Avui ha estat l'últim dia de feina a l'escola. Primer hi ha hagut una xerrada tècnico-preventiva per part d'un d'aquests tècnics del Departament sobre lipoatròfia circular. Potser un dia en parlaré més abastament. Després hem esmorzat per acomiadar la "dire" del seu càrrec, i finalment hem fet Claustre amb poca informació nova (plantilles, consell escolar municipal...). Per acabar, els típics acomiadaments de mestres que el proper curs no seran amb nosaltres.

Sap greu acomiadar-se de companys que han treballat molt bé i amb qui has estat a gust en el teu ambient de treball. Espero trobar-me'ls l'any vinent, potser algun torna o ens veiem en algun lloc.

Que tingueu sort!!

Ah!, me n'oblidava: També he hagut de conviure amb els mitjans de comunicació i la seva informació sobre el "gran triomf d'Espanya". Ho superarem.

Sentiments patriòtics

Ahir, poc abans d'acabar la jornada a l'escola, es va produïr un fet que podia haver desencadenat una bona discusió; una mestra va demanar a dos mestres si els agradava el futbol i si havien gaudit amb la victòria de la selecció espanyola en la semifinal de l'europeu del dia anterior. Un dels mestres va dir que havia estat un bon partit per veure a nivell futbolístic, i l'altre va dir que volia que Espanya perdés. Una altra mestra s'hi va afegir i també va dir que volia que perdés. I la mestra que va fer la pregunta es va mostrar una mica sorpresa per aquesta reacció antiespanyola, i va dir que ella es considerava una ciutadana del món, per la qual cosa li van respondre que aleshores li devia fer igual que guanyés Espanya o bé Rússia.

Bé, la cosa no es va allargar més perquè ningú va voler entrar en discusions fortes, però és evident que el sentiment patriòtic no és el mateix per a tots els catalans. I els que no ens sentim interiorment espanyols, encara que legalment ho siguem, sovint no volem els èxits de la selecció espanyola perquè ens recorda que estem lligats a allò que manen des de Madrid i no pas des de casa nostra.

Ara bé, esportivament parlant, que guanyi el millor. (Em pregunto quin rebombori es formaria si Puyol, Capdevila, Xavi, Cesc... renunciessin un dia a la selecció espanyola).

Quan una cosa s'acaba, una altra en comença

Avui he decidit començar aquest blog. No vull que sigui res de l'altre món, només vull que sigui un espai on poder explicar, anotar alguna vivència, alguna anècdota, els fets més rellevants (o no) del dia o de la setmana...

I ho començo ara perquè segurament tindré una mica més de temps: Les classes amb els nens ja s'han acabat i la feina a l'escola la podem fer ara d'una manera més relaxada. Ja sé que molts dels que llegeixin aquest blog (si algú ho fa) pensaran que per què els mestres anem a l'escola quan ja no hi ha nens, però els que ens hi dediquem ja sabem que de feina n'hi ha més de la que sembla.

També vull donar molts ànims des d'aquí a tothom qui està fent les proves per l'accés a la funció pública (oposicions), perquè jo també ho he passat i sé els nervis que es tenen, les enrabiades que s'agafen i també, perquè no dir-ho, els amics que fas. Sort a tots i a totes!!