No m'agraden els resultats a nivell espanyol.

Fa poc que sabem que el PP ha guanyat aquestes eleccions europees a Espanya. I això no és bo! Hi pot haver qui digui que la distància amb el PSOE és molt poca, però això no és cert (són molts milions de vots de diferència).També hi haurà qui dirà que aquests resultats no tenen res a veure amb futures eleccions, però no ens enganyem, sí que hi tenen a veure. Una persona no passa de votar a un partit polític a votar-ne un altre així com així. Però per si fos poc, resulta que el partit de Rosa Díez també ha aconseguit un escó a europa, i això no vol dir res més que un altre escó de la dreta (com si fos del PP, vaja, els votants de UPyd són la majoria exvotants del PP). A sobre, a la resta d'Europa també triomfen els partits de dretes. Vaja, que val més anar a dormir i dedicar els nostres pensaments a les coses més mundanes, a la quotidianetat i a la família, que és el que realment importa. El que hagi de venir ja vindrà...

Molt bona niiiiiiiiiit!

Ja he votat!!

Sí, ja ho he fet! No he fet cas de totes les prediccions de gran abstenció, que el que fan és que encara hi hagi més gent que no vagi a votar ("igualment no hi anirà gairebé ningú..." pensa una majoria) i ja he votat. És cert que em feia certa mandra, que molts partits polítics han fet una campanya menyspreable, que Europa encara ens queda molt lluny i no ens la saben vendre, que encara hi ha massa problemes que Europa no pot solucionar, però sé que, almenys, quan hi hagi algun decret, alguna llei provinent d'Europa, que m'afecti directa o indirectament, no em podré queixar, com a mínim podré dir que jo vaig votar perquè em representessin, tant si qui vaig votar hi té molt protagonisme com si n'hi té poc.

Per tant, molts dels que avui no aniran a votar, després que no surtin amb reivindicacions democràtiques. Ah, i si creiem que ningú ens representa suficientment bé, votem en blanc! Com els hauria agradat als nostres pares o avis poder votar democràticament, pel que fos! Almenys per ells, votem!!

I Maragall continua sorprenent...

Ahir comentava que estava tip de llevar-me al matí i sentir per ràdio la notícia d'alguna "maragallada" genial: més hores lectives opcionals pels mestres (i de pas estalviar-se la contractació de molts professionals amb el conseqüent efecte negatiu sobre el que realment importa, l'educació dels nens i nenes catalans/es), canvis en el calendari escolar sense cap consens amb la comunitat educativa (fet que personalment crec que pot ser positiu, però sempre que es lliguin tots els caps i se'n parli amb tots els afectats)... I sempre, el que més em feia enfadar era que es donaven per fets tots aquests canvis sense diàleg.

Avui m'ha tornat a passar el mateix però amb un petit canvi: en Maragall s'ha fet enrere. He sentit per RAC1, mentre esmorzava, que el Conseller havia decidit congelar les hores extres que volia aplicar als mestres i professors de manera voluntària. Vaja, que s'hi ha repensat. De ben segur que no ho ha fet perquè hagi pensat en la dificultat que aquesta mesura hauria suposat als mestres per coordinar-se, més aviat diria que ha estat un cop d'efecte per tal de poder dir que la vaga del proper dia 19 és injustificada. Ara bé, senyor Maragall, vostè ja sap que són moltes coses que s'estan fent malament, i no només això. Espero que la societat, com deia en l'anterior escrit, ens recolzi, i que sàpiga que només volem millorar l'educació dels nens i nenes.

DEMANEM QUE LA SOCIETAT ENS ENTENGUI

En una enquesta a l'"Avui.cat" es demana si està justificada la vaga de mestres de dia 19 de març. Si fas una ullada als resultats provisionals t'adones que més de la meitat de la gent que ha votat creu que no està justificada. Des d'aquí m'agradaria fer una crida als pares i a la societat en general perquè entengui la postura de la majoria dels mestres; perquè entengui que la tasca d'un govern, i concretament d'un conseller és la de servir al poble i escoltar les parts implicades. i és que darrerament el conseller Maragall ha actuat d'una manera dèspota i autoritària. Recordo quan la Consellera era Marta Cid i els profesionals de l'educació ja pensàvem que hi havia d'haver una millora de relacions entre ella i els sindicats, per exemple, però és que ara, amb en Maragall, això ja s'ha fet inadmissible. I no és pas que jo mateix cregui massa en els sindicats, sinó que penso que també enriqueixen a una colla de vividors, però és el que hi ha! Ja sé que el Conseller no vindrà a demanar-me la meva opinió personalment, ni als meus companys, però almenys que vagi als sindicats i en parlin una mica abans de treure a la llum un nou decret, llei, o el que sigui. Ja esticfart d'aixecar-me de bon matí i sentir per RAC1 que en Maragall ha tingut una nova "idea" i ja l'ha fet pública.

I penso que els pares han de tenir més sentit comú, no han de creure que la culpa és sempre dels mestres, que només fem vacances i encara en queixem, que l'escola no és una guarderia (tampoc ho són les llars d'infants), que potser el que s'hauria de fer és lluitar per uns horaris laborals més lògics i més pensats per a la vida familiar. Que la societat en general ens entengui, que les vagues no es fan perquè sí, que primer escoltin les raons i després opinin... perquè crec que a l'enquesta de la qual parlava hi ha respodt molta gent senes etenir ni idea de les raons de la convocatòria de la vaga. Una mica de consideració per l'estament educatiu!

11-M

Mira que en fa de temps, mira que ja s'ha fet el judici i tot ha quedat aclarit, mira que ja ningú en parla i que hauríem d'anar oblidant... però és que hi ha gent que és tossuda i a qui si no se li dóna la raó no estan contents. Parlo de la gent de la COPE i de la gent de Libertad Digital (pàgina web de la COPE). No hi ha manera, semblava que un cop celebrat el judici de l'11-M els autors de la "teoria de la conspiració" haurien de tancar les boques i deixar anar les plomes per tal de callar i dedicar-se a altres coses. Fins i tot Pilar Manjón, portaveu de l'Associació d'afectats per l'11-M ha declarat que la causa d'aquell atemptat fou la guerra de l'Irak i els països que la van recolzar.

Però la realitat no és així. Al voltant nostre, veins nostres, amics, familiars... segueixen pensant que darrere l'atemptat hi havia ETA, i que a Aznar se'l va crucificar injustament. I si això passa a la comarca d'Osona, què creieu que passa fora de Catalunya? Només cal veure els visitants que té la pàgina web de Libertad Digital, els oients que té la cadena COPE o bé els lectors que té El Mundo.

No vull ser pessimista, però crec que hem de ser conscients que estem en una societat que continua enganyada i que cal que tinguem les espases en alt (en un sentit metafòric, és clar), perquè en qualsevol moment hi haurà un atac contundent, amb molta població espanyola (que malgrat no ens agradi és a la que pertanyem políticament) que el recolzarà.

Aprofito avui mateix, vigília de reis, per fer la carta als Rei: Jo també vull la República!!

El "conyàs" de la desfilada

Aquests polítics cada dia em fan més gràcia. I els del PP especialment. Tots són iguals, d'un o altre partit, tots s'equivoquen, però les incongruències amb les quals es delaten em fan riure molt.

Quan van decidir que Alicia Sánchez Camacho fos la màxima representant del PP a Catalunya ja vaig escriure que em semblava incoherent que un partit que es manifesta constantment a favor del model de família clàssic, on necessàriament hi ha d'haver un pare i una mare, apostessin per una mare soltera.

I avui ha saltat en Rajoy dient-li al president del PP a Andalusia que "demà tinc el conyàs de la desfilada... en fi, un pla apassionant". S'ha sentit per culpa d'un micròfon obert quan no ho havia d'estar. Però és que cal recordar que l'any passat Mariano Rajoy va gravar una declaració institucional on feia una crida als ciutadans a celebrar el 12 d'octubre. Que en són de falsos!!

Si ni aquesta gent del PP no té ganes de celebrar aquesta data, imagineu-vos quines ganes en tenim nosaltres!! I encara ens ho retreuen!!

Existeix un Mickey Mouse en català?

Sóc pare d'un nen de tres anys, i li agrada molt una sèrie de Mickey Mouse que fan per Televisió Espanyola que es diu "La casa de Mickey Mouse". Està bé, és entretinguda i en certa manera educativa, ja que inclou alguns apartats on permet realitzar seriacions, comptar, discriminar formes i colors... El problema és que per molt que hagi intentat trobar alguns capítols en català, m'ha estat impossible. Només hi és en castellà. També hi ha moltes joguines de Mickey Mouse, però totes en castellà. Em pot ajudar algú? Existeix tot això en català? Algunes informacions que m'han arribat han estat que políticament s'havien fet gestions per poder doblar al català els productes de Mickey Mouse, però no s'havia arribat a cap acord. Aleshores em pregunto: és possible que en ple segle XXI i amb el seguit de reivindicacions que fem pel català encara no sigui possible trobar aquests tipus de productes en la nostra llengua? Si és així, i si el problema és de caire polític, potser que ens ho fem mirar...

Comiat d'Antoni Bassas

Aquest matí s'ha acabat una etapa de 14 anys durant la qual Antoni Bassas dirigia i presentava "el matí de Catalunya Ràdio". Personalment ja he fet palès en algun moment que potser ja li tocava, que molts anys fent el mateix també "crema" i que moltes vegades les renovacions són necessàries. Però sap greu que la sortida hagi estat d'aquesta manera, fent-lo fora per ser massa "nacionalista" com algun polític que està ara en el govern va dir en el seu moment. Un programa que és líder d'audiència durant tant de temps no mereix un final així. El mateix Bassas deia que ell mateix s'havia plantejat que havia d'arribar aquest moment, però no ha tingut temps de preparar-lo i ha rebut una "empenta" que ha precipitat el desenllaç.

Veurem com és el programa de la nova temporada amb la nova presentadora Neus Bonet, però vaticino un gran nombre d'oients que faran (o farem, ja ho veurem) el salt a RAC1.

Sort a l'Antoni Bassas i molta sort a la Neus Bonet.

El nou model d'urgències

Algú dirà que vaig tard, perquè ja fa temps que no se'n parla. Però darrerament ha passat un fet que fa que es torni a parlar del nou servei d'urgències. Diuen que a Centelles una noia ha perdut la vida degut a la tardança de l'ambulància. Si aquesta hagués arribat uns minuts abans hauria salvat la vida, i també segurament si hagués pogut ser atesa al CAP de la seva població, però com que s'ha de trucar al 061 i des d'allà et diuen què has de fer (imagineu algú des de l'Hospitalet situant tots els pobles de Catalunya i situant totes les possibles urgències que algú pot patir!!), no és gens il·lògic pensar que l'ambulància arribarà tard.

Des d'aquí em solidaritzo amb les manifestacions que els veïns del Bisaura (dels quals formava part fins fa uns quants anys) van fer en el seu moment demanant que no tanquessin l' ABS de Sant Quirze de Besora. No ho van aconseguir, per tancar-los la boca els van oferir un metge localitzable en tots moments. Millor això que res, però estem donant moltes passes enrere! Així mai avançarem!

Personalment puc dir que, de moment, sempre que pugui, en cas d'urgència no seguiré tot el protocol i aniré de seguida al servei d'Urgències de l'Hospital General. M'estimo la meva salut i la de tothom.

Quin desori!

Sobre l'últim article que vaig escriure en aquest blog que feia referència a la tercera hora de castellà: quan vaig acabar d'escriure l'article, poso la radio i escolto les opinions de les diverses parts polítiques catalanes. Quin desori! Entre tots, un desgavell. I gent del mateix partit polític que es contradeia (que si posarien recurs, que si no perquè ja els semblava bé...), gent d'altres partits que tampoc s'acabaven de posar d'acord... En definitiva, vaig apagar i vaig decidir que ja n'hi havia prou d'escoltar raonaments sense fonament.

I més contradiccions: el vot de censura a Can Barça. Al final ningú ha guanyat, qui més perjudicat en queda és el Barça i els seus socis i seguidors. En Laporta que s'ho faci mirar, tot i que ha aconseguit un fet que mai li podrem agraïr prou: fer fora del Camp Nou els Boixos Nois radicals (potser n'hi ha que no ho són tant) que no anaven a veure el futbol i a animar sinó a fer bretolades. Gràcies.

Ja la tenim aquí (la tercera hora)

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ordena a la Generalitat aplicar la tercera hora de castellà als centre públics el proper curs. I el Govern ha dit "senyor, sí, senyor!". Sí, aquest Govern format per tres partits, entre ells ERC. Mentrestant CIU demana que es faci un recurs (segur que si fos CIU qui governés també hauria ajupit el cap, però com que és a l'oposició...).

Bé, el que vull fer constar des d'aquí només és la realitat:

1. A la meva comarca, que és una de les més "catalanistes", qualsevol estudiant acaba amb un nivell de castellà aproximadament igual que a la resta de Catalunya i que a Espanya. Una altra cosa és que quan parlem en castellà se'ns noti l'accent català, però no em negareu que moltes vegades fins i tot és mes entenedor un català parlant castellà que un andalús.

2. A l'escola els alumnes fan més hores de català que de castellà, evidentment, però molts aspectes de les dues llengües són comuns i, per tant, encara que s'aprengui en català després s'aplica al castellà.

3. A moltes escoles ja es fan tres hores de castellà perquè entre altres coses tothom vol que els alumnes sapiguen parlar castellà. El que em sembla greu és que hi hagi pares que només vulguin que els seus fills sapiguen castellà i no vulguin saber res del català (no és millor saber moltes llengües diferents que no pas una de sola?).

Bé, ja ens ho trobarem, però el Govern no pot actuar sempre segons li convingui, crec que ha de tenir uns principis i defensar-los. Almenys per tal que quan anem a votar sapiguem què defensen.

Sobre el Congrés del PP

Resulta que el senyor Rajoy ha imposat digitalment (a dit) a la candidata del PP a Catalunya, una senyora que es diu Alícia. I la perla de la notícia es troba en el fet que aquesta senyora és mare d'una nena (crec) que té un any i mig. Fins aquí res de nou. I amb aquesta nena formen una família monoparental (ella sola com a mare). I qui no recorda els arguments del PP contra les famílies que per ells no eren famílies? Qui no recorda eslògans en manifestacions on es deia: "familia = padre + madre"? On són el pare i la mare en una família monoparental?

Crec que la filla de l'Alícia pot estar tant ben educada i criada com qualsevol altra nena amb pare i mare. Però és que el PP sovint la vessa!! Les contradiccions en les quals cauen fan riure.

Bé, per nosaltres aquest desori que tenen ens pot anar bé. Esperem-ho!