Comiats

Avui ha estat l'últim dia de feina a l'escola. Primer hi ha hagut una xerrada tècnico-preventiva per part d'un d'aquests tècnics del Departament sobre lipoatròfia circular. Potser un dia en parlaré més abastament. Després hem esmorzat per acomiadar la "dire" del seu càrrec, i finalment hem fet Claustre amb poca informació nova (plantilles, consell escolar municipal...). Per acabar, els típics acomiadaments de mestres que el proper curs no seran amb nosaltres.

Sap greu acomiadar-se de companys que han treballat molt bé i amb qui has estat a gust en el teu ambient de treball. Espero trobar-me'ls l'any vinent, potser algun torna o ens veiem en algun lloc.

Que tingueu sort!!

Ah!, me n'oblidava: També he hagut de conviure amb els mitjans de comunicació i la seva informació sobre el "gran triomf d'Espanya". Ho superarem.

Sentiments patriòtics

Ahir, poc abans d'acabar la jornada a l'escola, es va produïr un fet que podia haver desencadenat una bona discusió; una mestra va demanar a dos mestres si els agradava el futbol i si havien gaudit amb la victòria de la selecció espanyola en la semifinal de l'europeu del dia anterior. Un dels mestres va dir que havia estat un bon partit per veure a nivell futbolístic, i l'altre va dir que volia que Espanya perdés. Una altra mestra s'hi va afegir i també va dir que volia que perdés. I la mestra que va fer la pregunta es va mostrar una mica sorpresa per aquesta reacció antiespanyola, i va dir que ella es considerava una ciutadana del món, per la qual cosa li van respondre que aleshores li devia fer igual que guanyés Espanya o bé Rússia.

Bé, la cosa no es va allargar més perquè ningú va voler entrar en discusions fortes, però és evident que el sentiment patriòtic no és el mateix per a tots els catalans. I els que no ens sentim interiorment espanyols, encara que legalment ho siguem, sovint no volem els èxits de la selecció espanyola perquè ens recorda que estem lligats a allò que manen des de Madrid i no pas des de casa nostra.

Ara bé, esportivament parlant, que guanyi el millor. (Em pregunto quin rebombori es formaria si Puyol, Capdevila, Xavi, Cesc... renunciessin un dia a la selecció espanyola).

Quan una cosa s'acaba, una altra en comença

Avui he decidit començar aquest blog. No vull que sigui res de l'altre món, només vull que sigui un espai on poder explicar, anotar alguna vivència, alguna anècdota, els fets més rellevants (o no) del dia o de la setmana...

I ho començo ara perquè segurament tindré una mica més de temps: Les classes amb els nens ja s'han acabat i la feina a l'escola la podem fer ara d'una manera més relaxada. Ja sé que molts dels que llegeixin aquest blog (si algú ho fa) pensaran que per què els mestres anem a l'escola quan ja no hi ha nens, però els que ens hi dediquem ja sabem que de feina n'hi ha més de la que sembla.

També vull donar molts ànims des d'aquí a tothom qui està fent les proves per l'accés a la funció pública (oposicions), perquè jo també ho he passat i sé els nervis que es tenen, les enrabiades que s'agafen i també, perquè no dir-ho, els amics que fas. Sort a tots i a totes!!