Ahir, poc abans d'acabar la jornada a l'escola, es va produïr un fet que podia haver desencadenat una bona discusió; una mestra va demanar a dos mestres si els agradava el futbol i si havien gaudit amb la victòria de la selecció espanyola en la semifinal de l'europeu del dia anterior. Un dels mestres va dir que havia estat un bon partit per veure a nivell futbolístic, i l'altre va dir que volia que Espanya perdés. Una altra mestra s'hi va afegir i també va dir que volia que perdés. I la mestra que va fer la pregunta es va mostrar una mica sorpresa per aquesta reacció antiespanyola, i va dir que ella es considerava una ciutadana del món, per la qual cosa li van respondre que aleshores li devia fer igual que guanyés Espanya o bé Rússia.
Bé, la cosa no es va allargar més perquè ningú va voler entrar en discusions fortes, però és evident que el sentiment patriòtic no és el mateix per a tots els catalans. I els que no ens sentim interiorment espanyols, encara que legalment ho siguem, sovint no volem els èxits de la selecció espanyola perquè ens recorda que estem lligats a allò que manen des de Madrid i no pas des de casa nostra.
Ara bé, esportivament parlant, que guanyi el millor. (Em pregunto quin rebombori es formaria si Puyol, Capdevila, Xavi, Cesc... renunciessin un dia a la selecció espanyola).
1 comentari:
heheehe, jo també en vaig parlar amb més gent d'aquest cas, perquè el mestre que va dir que volia que perdés Espanya era.... sí senyors en txevi!!!
I ja ho pots ben dir que vam callar per no entrar en discussions, perquè aquests ciutadans del món que volen que guanyi espanya al capdavall són nacionalistes espanyols...
Salut company!
Publica un comentari a l'entrada