L'Escola Pública

Acabem de començar el nou curs escolar. Hem passat l'estiu com sempre, sentint les queixes de molts pares per les llargues vacances dels nens i dels mestres (a molts pares els fa falta una aparcament pels nens, no pas una escola), i per si fos poc la Fundació Jaume Bofill treu un estudi que diu que l'escola pública catalana es troba en el penúltim lloc d'una llista integrada pels països de l'OCDE, pel que fa a matemàtiques, ciències i comprensió lectora. Deixant de banda l'oportunisme de la publicació de l'estudi, crec que se n'ha de fer una reflexió profunda. En primer lloc perquè el resultat de l'estudi és molt negatiu, però també sobre quines diferències hi pot haver en els resultats de l'escola concertada i privada. Abans de treure'n conclusions precipitades cal que tinguem en compte la diversitat de factors que poden determinar l'èxit o el fracàs d'un alumne.

Pensem en el nivell socioeconòmic dels alumnes, en el nivell cultural, en la qualitat o no dels docents (que n'hi ha de tot, segur, tant a la pública com a la concertada o a la privada), en els recursos cada vegada més escassos (em fan molta enveja algunes comunitats autònomes on els alumnes disposen fins i tot d'ordinadors individuals a les aules mentre aquí hem de lluitar per tenir un simple ordinador a l'aula i sense connexió a Internet), en el paper dels pares (he sentit a dir que hi ha restaurants que disposen d'espais pels nens per tal que no molestin als adults que volen dinar o sopar relaxadament ja que els pares són incapaços de controlar els seus fills), en el paper de l'administració que cada vegada dóna menys importància a l'escola pública (la nova Llei d'Educació conté elements que afavoreixen una "privatització" encoberta dels centres públics), de la societat en general que ens veu als mestres com a vividors i que no ens respecta gens ni mica (i després volem que els nens respectin als mestres, quan no ho fan els pares).

Aquests factors i molts altres potser provoquen aquests resultats que diuen els estudis. Personalment, intentaré posar el meu granet de sorra per millorar aquests estudis, però caldria que no només ens hi impliquéssim els docents, sinó tothom en general.

Potser les tires de la Mafalda (les millors tires humorístiques per adults) ens permeten un petit somriure tot i el nostre "fracàs".

"La biblioteka". Programes televisius per denunciar.

Fins ara tots els nens i nenes han pogut anar veient programes de l'estil de "Pressing Catch" i "Smackdown" en hores de màxima audiència infantil, tot i les reiterades queixes i denúncies sobre aquest fet (malauradament sóc testimoni gairebé diari dels efectes d'aquests programes sobre l'actitud i comportament d'alguns nens i nenes).

Però fa pocs dies, tot fent zapping vaig ensopegar amb un altre programa rídícul i intolerable: "La Biblioteka", que fan a Antena Neox (canal de TDT d'Antena 3), cada dia entre les 8 i les 9 del vespre. En una suposada biblioteca uns adolescents juguen amb una mena de joc de cartes i qui perd ha de superar una prova sense fer soroll. El que no es pot suportar són els tipus de proves que han de fer: aguantar forts cops de patinet a les parts baixes, menjar-se una barreja de "conguitos" i de caca de cabra, passejar-se a quatre grapes per damunt la taula plena de closques d'anous trencades... Bé vaja, no n'he vist gaires, però totes són proves que poden "provar" els adolescents que miren aquest programa i que ho voldran repetir a mode de joc amb els seus amics. Estic segur que en sentirem a parlar. Enhorabona a totes aquestes ments brillants que seleccionen els programes i els horaris de les graelles televisives. Així anem...

Per cert, el programa en qüestió es veu que és una importació xinesa, d'allà on els Drets Humans sonen a això, a "xino".

Existeix un Mickey Mouse en català?

Sóc pare d'un nen de tres anys, i li agrada molt una sèrie de Mickey Mouse que fan per Televisió Espanyola que es diu "La casa de Mickey Mouse". Està bé, és entretinguda i en certa manera educativa, ja que inclou alguns apartats on permet realitzar seriacions, comptar, discriminar formes i colors... El problema és que per molt que hagi intentat trobar alguns capítols en català, m'ha estat impossible. Només hi és en castellà. També hi ha moltes joguines de Mickey Mouse, però totes en castellà. Em pot ajudar algú? Existeix tot això en català? Algunes informacions que m'han arribat han estat que políticament s'havien fet gestions per poder doblar al català els productes de Mickey Mouse, però no s'havia arribat a cap acord. Aleshores em pregunto: és possible que en ple segle XXI i amb el seguit de reivindicacions que fem pel català encara no sigui possible trobar aquests tipus de productes en la nostra llengua? Si és així, i si el problema és de caire polític, potser que ens ho fem mirar...

Sora, Sant Quirze de Besora, Montesquiu

Fa uns vuit anys que visc a Vic, on hi he format una família i on hi tinc el meu lloc de treball. Però continuo mantenint una relació més o menys intensa amb els tres pobles del Bisaura que anomeno en l'encapçalament. Sovint ens entra una nostàlgia del passat que ens fa recordar bells moments i per això avui he decidit escriure en aquest sentit;

En primer lloc hi ha el poble de Sora, i és que la casa on he viscut durant més de vint-i-set anys pertany a aquest municipi, concretament al barri del Serradet (del qual n'hi ha un detall a la fotografia). I els meus pares encara hi viuen, per la qual cosa encara els visito cada setmana i, de fet, em considero un sorenc més. A part he de dir que durant quatre anys vaig formar part de l'equip de govern d'aquest municipi, quan sense gairebé ni creure'ns-ho vam guanyar les eleccions municipals amb un grup d'amics que, amb molta il·lusió volíem engegar nous projectes i treure el poble d'un estancament que a nosaltres ens semblava que s'hi havia establert. estic molt orgullós d'aquell període, i si ho vaig deixar fou pel meu canvi de residència. No obstant continuo tenint contacte amb l'Eudald, que encara és l'alcalde i que em va fer el favor de casar-me.

En segon lloc Sant Quirze de Besora, el poble que com a nucli tenia més a prop de la casa on vivia. Allà hi vaig estudiar EGB, hi vaig conèixer els meus amics, hi vaig començar a jugar a futbol i a futbol sala... En fi, és on hi feia vida quan no era a casa.

I en tercer lloc Montesquiu, poble amb el qual hi he estat vinculat durant 15 anys gràcies al seu equip de futbol, amb qui he jugat durant totes aquestes temporades, la darrera ja fa tres anys.

Són tres pobles del Bisaura, una subcomarca massa desconeguda tot i els tresors que amaga. Quan pots comparar, com és el meu cas, viure en un poble o en una ciutat és molt diferent, ni millor ni pitjor, cal veure'n sempre la part positiva de cada lloc.

Signa un vigatà i sorenc alhora.

Ah! La fotografia que hi ha a la capçalera del bloc és del poble de Sora.

Comiat d'Antoni Bassas

Aquest matí s'ha acabat una etapa de 14 anys durant la qual Antoni Bassas dirigia i presentava "el matí de Catalunya Ràdio". Personalment ja he fet palès en algun moment que potser ja li tocava, que molts anys fent el mateix també "crema" i que moltes vegades les renovacions són necessàries. Però sap greu que la sortida hagi estat d'aquesta manera, fent-lo fora per ser massa "nacionalista" com algun polític que està ara en el govern va dir en el seu moment. Un programa que és líder d'audiència durant tant de temps no mereix un final així. El mateix Bassas deia que ell mateix s'havia plantejat que havia d'arribar aquest moment, però no ha tingut temps de preparar-lo i ha rebut una "empenta" que ha precipitat el desenllaç.

Veurem com és el programa de la nova temporada amb la nova presentadora Neus Bonet, però vaticino un gran nombre d'oients que faran (o farem, ja ho veurem) el salt a RAC1.

Sort a l'Antoni Bassas i molta sort a la Neus Bonet.

El nou model d'urgències

Algú dirà que vaig tard, perquè ja fa temps que no se'n parla. Però darrerament ha passat un fet que fa que es torni a parlar del nou servei d'urgències. Diuen que a Centelles una noia ha perdut la vida degut a la tardança de l'ambulància. Si aquesta hagués arribat uns minuts abans hauria salvat la vida, i també segurament si hagués pogut ser atesa al CAP de la seva població, però com que s'ha de trucar al 061 i des d'allà et diuen què has de fer (imagineu algú des de l'Hospitalet situant tots els pobles de Catalunya i situant totes les possibles urgències que algú pot patir!!), no és gens il·lògic pensar que l'ambulància arribarà tard.

Des d'aquí em solidaritzo amb les manifestacions que els veïns del Bisaura (dels quals formava part fins fa uns quants anys) van fer en el seu moment demanant que no tanquessin l' ABS de Sant Quirze de Besora. No ho van aconseguir, per tancar-los la boca els van oferir un metge localitzable en tots moments. Millor això que res, però estem donant moltes passes enrere! Així mai avançarem!

Personalment puc dir que, de moment, sempre que pugui, en cas d'urgència no seguiré tot el protocol i aniré de seguida al servei d'Urgències de l'Hospital General. M'estimo la meva salut i la de tothom.

Decathlon de Vic

Ja hi he anat, i fins i tot ja hi he comprat alguna cosa. Després de moltes discusions des del moment de saber-se que Decathlon s'instal·laria a Vic, finalment ja el tenim aquí. I no es pot negar que de clients en aquests primers dos dies n'han tingut molts. Em sap greu que alguns comerciant de Vic es sentin molestos i atacats per aquests tipus d'establiments, però no ens enganyem, la gent de la comarca ja anava a comprar al Decathlon de Manresa, Girona o Mataró. Ara no haurem de fer tants quilòmetres. Com a mestre d'Educació Física he de veure amb bons ulls que tothom pugui tenir accés a un mínim de material esportiu a un preu assequible. Si algú vol material més "professional", ja té altres llocs on anar.

Ho dic perquè en algun lloc he llegit algun article una mica irònic sobre les ofertes que es fan en aquests tipus d'establiments, venint a dir que els articles són de mala qualitat. Però és que per anar a passejar amb bicicleta no cal que aquesta sigui de professionals i feta amb el millor material del mercat. Ha de ser segura, això sí, però no ha de ser cap "virgueria". Un vot a favor del Decathlon.

Per cert, la fotografia que he trobat navegant per la xarxa té la seva gràcia.