L'Escola Pública

Acabem de començar el nou curs escolar. Hem passat l'estiu com sempre, sentint les queixes de molts pares per les llargues vacances dels nens i dels mestres (a molts pares els fa falta una aparcament pels nens, no pas una escola), i per si fos poc la Fundació Jaume Bofill treu un estudi que diu que l'escola pública catalana es troba en el penúltim lloc d'una llista integrada pels països de l'OCDE, pel que fa a matemàtiques, ciències i comprensió lectora. Deixant de banda l'oportunisme de la publicació de l'estudi, crec que se n'ha de fer una reflexió profunda. En primer lloc perquè el resultat de l'estudi és molt negatiu, però també sobre quines diferències hi pot haver en els resultats de l'escola concertada i privada. Abans de treure'n conclusions precipitades cal que tinguem en compte la diversitat de factors que poden determinar l'èxit o el fracàs d'un alumne.

Pensem en el nivell socioeconòmic dels alumnes, en el nivell cultural, en la qualitat o no dels docents (que n'hi ha de tot, segur, tant a la pública com a la concertada o a la privada), en els recursos cada vegada més escassos (em fan molta enveja algunes comunitats autònomes on els alumnes disposen fins i tot d'ordinadors individuals a les aules mentre aquí hem de lluitar per tenir un simple ordinador a l'aula i sense connexió a Internet), en el paper dels pares (he sentit a dir que hi ha restaurants que disposen d'espais pels nens per tal que no molestin als adults que volen dinar o sopar relaxadament ja que els pares són incapaços de controlar els seus fills), en el paper de l'administració que cada vegada dóna menys importància a l'escola pública (la nova Llei d'Educació conté elements que afavoreixen una "privatització" encoberta dels centres públics), de la societat en general que ens veu als mestres com a vividors i que no ens respecta gens ni mica (i després volem que els nens respectin als mestres, quan no ho fan els pares).

Aquests factors i molts altres potser provoquen aquests resultats que diuen els estudis. Personalment, intentaré posar el meu granet de sorra per millorar aquests estudis, però caldria que no només ens hi impliquéssim els docents, sinó tothom en general.

Potser les tires de la Mafalda (les millors tires humorístiques per adults) ens permeten un petit somriure tot i el nostre "fracàs".