divendres, 17 de juliol del 2009

¡Ibrahimovic, fichado!


Aquest és el títol de la portada de la pàgina web del diari Sport. El cas és que altres pàgines esportives encara desmenteixen la notícia i diuen que només han parlat. Però en el fons de la qüestió hi ha el que diuen que el Barça pagarà per aquest jugador: uns 40 milions d'euros més Eto'o i la cessió de Hleb. Em sembla bé que vulguin donar sortida a Eto'o perquè no compten amb ell (tot i haver estat el màxim golejador), i fins i tot que vulguin cedir a Hleb (jugadors com ell a la cantera n'hi ha a pilots), però també tenen un preu, i sumats als 45 fan un total d'uns 80 milions d'euros. I ens queixàvem que CR valia 90 milions!!I ara en Laporta (i Beguiristain) faran el mateix, després de dir infinitat de vegades que el Barça no pagaria quantitats desorbitades? Personalment crec que són desorbitades totes les quantitats que es paguen als jugadors, que és un negoci només per uns quants, però és que els números actuals fan vergonya!! Hi ha gent que passa gana a Catalunya!!

Sóc molt del Barça, però hi ha coses que a vegades et fan ser força escèptic en el món de l'esport professional. Sort que ens queda l'esport amateur i aficionat, que realment és el que importa, l'esport i l'exercici físic que pot fer tothom!!

divendres, 3 de juliol del 2009

Gràcies, Carles Capdevila.


El passat divendres dia 26 de juny vaig llegir, com cada divendres, la contraportada de "el 9 Nou". És una de les primeres coses que faig quan compro el bisetmanari perquè crec que és un dels articles que sempre val la pena llegir, l'article de Carles Capdevila. Doncs bé, resulta que aquell dia l'article parlava dels mestres, de la seva feina i del que en pensaven molts pares... Des d'aquí li dono les gràcies a en Carles per dignificar una mica la nostra feina. En poques paraules fa un relat de sentiments que tenim sovint els mestres quan estem tant mal vistos per la societat en general. Per això vull (volem, perquè altres companys també ho van llegir i ho vam comentar) donar-li les gràcies. Us convido a llegir l'article: http://www.carlescapdevila.com/?p=2020.
No us sentireu decebuts, tant si hi esteu d'acord com si no.

diumenge, 7 de juny del 2009

No m'agraden els resultats a nivell espanyol.


Fa poc que sabem que el PP ha guanyat aquestes eleccions europees a Espanya. I això no és bo! Hi pot haver qui digui que la distància amb el PSOE és molt poca, però això no és cert (són molts milions de vots de diferència).També hi haurà qui dirà que aquests resultats no tenen res a veure amb futures eleccions, però no ens enganyem, sí que hi tenen a veure. Una persona no passa de votar a un partit polític a votar-ne un altre així com així. Però per si fos poc, resulta que el partit de Rosa Díez també ha aconseguit un escó a europa, i això no vol dir res més que un altre escó de la dreta (com si fos del PP, vaja, els votants de UPyd són la majoria exvotants del PP). A sobre, a la resta d'Europa també triomfen els partits de dretes. Vaja, que val més anar a dormir i dedicar els nostres pensaments a les coses més mundanes, a la quotidianetat i a la família, que és el que realment importa. El que hagi de venir ja vindrà...

Molt bona niiiiiiiiiit!

Ja he votat!!


Sí, ja ho he fet! No he fet cas de totes les prediccions de gran abstenció, que el que fan és que encara hi hagi més gent que no vagi a votar ("igualment no hi anirà gairebé ningú..." pensa una majoria) i ja he votat. És cert que em feia certa mandra, que molts partits polítics han fet una campanya menyspreable, que Europa encara ens queda molt lluny i no ens la saben vendre, que encara hi ha massa problemes que Europa no pot solucionar, però sé que, almenys, quan hi hagi algun decret, alguna llei provinent d'Europa, que m'afecti directa o indirectament, no em podré queixar, com a mínim podré dir que jo vaig votar perquè em representessin, tant si qui vaig votar hi té molt protagonisme com si n'hi té poc.

Per tant, molts dels que avui no aniran a votar, després que no surtin amb reivindicacions democràtiques. Ah, i si creiem que ningú ens representa suficientment bé, votem en blanc! Com els hauria agradat als nostres pares o avis poder votar democràticament, pel que fos! Almenys per ells, votem!!

dissabte, 23 de maig del 2009

L'enhorabona a tots els cantaires


Ahir al vespre va tenir lloc a la Plaça de Vic la cantata infantil que cada dos anys programa l'Ajuntament de Vic, amb la participació d'alumnes de totes les escoles de la ciutat. Des d'aquí, i com a tutor d'un dels grups d'alumnes que van cantar, els vull felicitar (a ells i a tots els alumnes que hi van participar), no només pel resultat final, que va ser molt satisfactori, sinó també per la feina que han fet durant totes aquestes últimes setmanes. La felicitació la faig extensiva també a la Sílvia, la seva mestra de música.

Ahir al matí, a l'assaig general, van passar una calor insuportable, però tots ells van aguantar estoicament durant tres hores sota un sol que cremava, i tot i que això els podia desanimar una mica, al vespre tots van respondre extraordinàriament. Felicitats, canalla!!

dilluns, 6 d’abril del 2009

TÚNEL DE BRACONS


No em desagrada la nova via de comunicació amb una comarca veïna com és La Garrotxa, que fins ara se'ns feia tant llunyana tenint-la al costat. De la mateixa manera que crec que la nostra relació amb els pobles i vilatans del Bages ha canviat substancialment des que està fet l'eix transversal, el mateix pot passar ara amb l'obertura d'aquest eix Vic-Olot. Ara bé, amb això no vull dir que em sembli perfexte el seu traçat, ni com ha quedat de manera definitiva. Es veu que els camions de gran tonatge que no tinguin origen o destí a La Garrotxa o Osona no hi podran passar, i el primer que em ve al cap és: si fan una carretera i no s'hi pot passar, alguna cosa falla. De fet, em sento identificat amb els camioners que no podran passar per aquesta via i es veuran obligats a fer un munt de quilòmetres més per, al cap i a la fi, portar el seu sou a casa, mentre qualsevol "pixapí" (amb tots els respectes) la podrà utilitzar per anar a queixar-se del soroll de les esquelles de les vaques. Tampoc veig clar que no sigui una via desdoblada i que, per tant, neixi amb el mateix problema amb el qual va néixer l'eix transversal. D'això se'n diu ensopegar amb la mateixa pedra.

Espero poder-hi passar aviat i estrényer les relacions amb els garrotxins, amb qui em fa l'efecte que els osonencs hi tenim molt en comú.

P.D: Malauradament, el fet que hi hagi un túnel de més de quatre quilòmetres dificulta que pugui fer gaires vegades aquest trajecte amb la família (problemes de claustrofòbia). Veurem si amb el temps ho superem...

dimecres, 11 de març del 2009

I Maragall continua sorprenent...


Ahir comentava que estava tip de llevar-me al matí i sentir per ràdio la notícia d'alguna "maragallada" genial: més hores lectives opcionals pels mestres (i de pas estalviar-se la contractació de molts professionals amb el conseqüent efecte negatiu sobre el que realment importa, l'educació dels nens i nenes catalans/es), canvis en el calendari escolar sense cap consens amb la comunitat educativa (fet que personalment crec que pot ser positiu, però sempre que es lliguin tots els caps i se'n parli amb tots els afectats)... I sempre, el que més em feia enfadar era que es donaven per fets tots aquests canvis sense diàleg.

Avui m'ha tornat a passar el mateix però amb un petit canvi: en Maragall s'ha fet enrere. He sentit per RAC1, mentre esmorzava, que el Conseller havia decidit congelar les hores extres que volia aplicar als mestres i professors de manera voluntària. Vaja, que s'hi ha repensat. De ben segur que no ho ha fet perquè hagi pensat en la dificultat que aquesta mesura hauria suposat als mestres per coordinar-se, més aviat diria que ha estat un cop d'efecte per tal de poder dir que la vaga del proper dia 19 és injustificada. Ara bé, senyor Maragall, vostè ja sap que són moltes coses que s'estan fent malament, i no només això. Espero que la societat, com deia en l'anterior escrit, ens recolzi, i que sàpiga que només volem millorar l'educació dels nens i nenes.

dimarts, 10 de març del 2009

DEMANEM QUE LA SOCIETAT ENS ENTENGUI


En una enquesta a l'"Avui.cat" es demana si està justificada la vaga de mestres de dia 19 de març. Si fas una ullada als resultats provisionals t'adones que més de la meitat de la gent que ha votat creu que no està justificada. Des d'aquí m'agradaria fer una crida als pares i a la societat en general perquè entengui la postura de la majoria dels mestres; perquè entengui que la tasca d'un govern, i concretament d'un conseller és la de servir al poble i escoltar les parts implicades. i és que darrerament el conseller Maragall ha actuat d'una manera dèspota i autoritària. Recordo quan la Consellera era Marta Cid i els profesionals de l'educació ja pensàvem que hi havia d'haver una millora de relacions entre ella i els sindicats, per exemple, però és que ara, amb en Maragall, això ja s'ha fet inadmissible. I no és pas que jo mateix cregui massa en els sindicats, sinó que penso que també enriqueixen a una colla de vividors, però és el que hi ha! Ja sé que el Conseller no vindrà a demanar-me la meva opinió personalment, ni als meus companys, però almenys que vagi als sindicats i en parlin una mica abans de treure a la llum un nou decret, llei, o el que sigui. Ja esticfart d'aixecar-me de bon matí i sentir per RAC1 que en Maragall ha tingut una nova "idea" i ja l'ha fet pública.

I penso que els pares han de tenir més sentit comú, no han de creure que la culpa és sempre dels mestres, que només fem vacances i encara en queixem, que l'escola no és una guarderia (tampoc ho són les llars d'infants), que potser el que s'hauria de fer és lluitar per uns horaris laborals més lògics i més pensats per a la vida familiar. Que la societat en general ens entengui, que les vagues no es fan perquè sí, que primer escoltin les raons i després opinin... perquè crec que a l'enquesta de la qual parlava hi ha respodt molta gent senes etenir ni idea de les raons de la convocatòria de la vaga. Una mica de consideració per l'estament educatiu!

divendres, 23 de gener del 2009

ESTEM DE DOL


Aquesta ha estat una setmana tràgica per tota la comunitat educativa del nostre Centre. I concretament dilluns, un dilluns negre:

A mig matí un mestre rebia la notícia de la defunció, de forma inesperada, d'un familiar proper. Notícia sempre desagradable i molt més quan té lloc de forma imprevista. El meu condol, Adam.

I a la tarda tenia lloc un fatal accident de la mare de tres dels nostres alumnes en el qual perdia la vida en caure per un celobert. El meu condol també a aquests alumnes, a la seva germana de dos anys i al seu pare. És trista la pèrdua d'una mare que es mostrava molt participativa, integrada a la nostra societat i al dia a dia de l'escola. Recordo que el mateix dilluns al matí, en una conversa amb el fill gran, de 10 anys, mentre érem a classe d'Educació Física, li comentava amb to desenfadat: "Què tal, xxxx, com va tot?". I ell, amb un somriure contestava: "Bé!!".

Repeteixo el meu condol a tots els afectats, i esperem que la propera setmana tingui esdeveniments més feliços.

dilluns, 5 de gener del 2009

11-M


Mira que en fa de temps, mira que ja s'ha fet el judici i tot ha quedat aclarit, mira que ja ningú en parla i que hauríem d'anar oblidant... però és que hi ha gent que és tossuda i a qui si no se li dóna la raó no estan contents. Parlo de la gent de la COPE i de la gent de Libertad Digital (pàgina web de la COPE). No hi ha manera, semblava que un cop celebrat el judici de l'11-M els autors de la "teoria de la conspiració" haurien de tancar les boques i deixar anar les plomes per tal de callar i dedicar-se a altres coses. Fins i tot Pilar Manjón, portaveu de l'Associació d'afectats per l'11-M ha declarat que la causa d'aquell atemptat fou la guerra de l'Irak i els països que la van recolzar.

Però la realitat no és així. Al voltant nostre, veins nostres, amics, familiars... segueixen pensant que darrere l'atemptat hi havia ETA, i que a Aznar se'l va crucificar injustament. I si això passa a la comarca d'Osona, què creieu que passa fora de Catalunya? Només cal veure els visitants que té la pàgina web de Libertad Digital, els oients que té la cadena COPE o bé els lectors que té El Mundo.

No vull ser pessimista, però crec que hem de ser conscients que estem en una societat que continua enganyada i que cal que tinguem les espases en alt (en un sentit metafòric, és clar), perquè en qualsevol moment hi haurà un atac contundent, amb molta població espanyola (que malgrat no ens agradi és a la que pertanyem políticament) que el recolzarà.

Aprofito avui mateix, vigília de reis, per fer la carta als Rei: Jo també vull la República!!