dimarts, 18 de novembre del 2008

80 anys d'un Mickey Mouse que no parla en català


Avui dimarts, 18 de novembre, Mickey Mouse fa 80 anys. I això fa que un altre cop escrigui en el meu bloc per opinar i demanar opinió sobre un fet que se m'està convertint en una mena d'obsessió, i és que ho trobo intolerable. Existeix algun doblatge d'alguns capítols televisius, sèries o pel.lícules d'aquest entranyable personatge en català? A mi m'ha sigut impossible trobar-ho.

Fa uns mesos ja vaig escriure en aquest bloc sobre aquest tema. El meu fill té poc més de tres anys i li agrada molt "La casa de Mickey Mouse", capítols que he trobat en castellà. Està bé, fins i tot et permeten interactuar amb el personatge comptant, continuant sèries, relacionant colors o figures geomètriques... Però tot en castellà. I vaig sentir dir que s'havia intentat negociar per doblar el personatge al català en termes polítics però no s'havia aconseguit. És possible que després de 80 anys no puguem escoltar aquest personatge i els seus amics en català? Em sembla inadmissible i demano una resposta de qui calgui per tal que això canviï. Aquest Tripartit tan catalanista també hauria de fer alguna cosa.

Des d'aquí proclamo un crit a l'aire i que qui pugi el repeteixi i hi incideixi: VOLEM UN MICKEY MOUSE EN CATALÀ!!
Si algú en sap alguna versió en català, demanaria que m'enviessin un comentari per informar-me'n. Gràcies.

diumenge, 2 de novembre del 2008

El debat de l'educació


Dijous passat van fer per TV3, "la nostra", i moderat per qui seria un gran anunciant de dentífric Josep Cuní un debat sobre l'educació a Catalunya. El debat va tenir lloc prop de les 11 del vespre i suposo que debia acabar prop de la 1 de la nit. Com podeu veure, en "prime time", com deia un meu company el mateix dia quan, després d'un seminari d'Educació Física que portem a terme, vam comentar el tema.

Bé, el fet és que vaig veure una part del "debat". I és que ho poso entre cometes perquè a mi em va semblar més aviat una pluja d'idees, d'opinions i de dades subjectives en molts casos, més que no pas un debat on es pot reflexionar, endinsar-te en els problemes, buscar possibles raons o solucions... Es va parlar de moltíssimes coses sense aprofundir en cap tema. Fins i tot va sortir l'alcalde de Vic defensant aquest "model Vic" que sembla tant bonic però que a l´hora de la verita els que treballem en això veiem que tampoc ho és tant, de bonic, i que caldria esmenar moltes coses (tothom sap que a les escoles de Vic no hi ha a totes el mateix percentatge d'alumnes nouvinguts i que això ha de repercutir d'alguna manera en els recursos que ha de tenir cada centre).

Es va parlar molt de la diferència entre concertada i pública, cadascú escombrant cap a casa, però en realitat es va parlar poc d'ensenyament, i molt menys d'educació. Perquè, posats a dir les coses clares, si el debat era sobre l'educació s'hauria d'haver parlat molt sobre el paper dels pares, de la societat i de tots els àmbits en els quals es mouen els nens i nenes i que repercuteixen en la seva educació. Només una petita part d'aquesta educació té lloc als centres d'ensenyament. Deixeu que almenys els mestres en defensem d'aquesta guerra que se´ns ha declarat pel fracàs escolar (que ha existit sempre) i que deixem veure a la societat en general que tots aquests resultats negatius dels alumnes no depenen només dels professionals de l'educació sinó que la major part de la culpa es troba en altres indrets. Que cadascú tregui les seves conclusions.