Sora, Sant Quirze de Besora, Montesquiu

Fa uns vuit anys que visc a Vic, on hi he format una família i on hi tinc el meu lloc de treball. Però continuo mantenint una relació més o menys intensa amb els tres pobles del Bisaura que anomeno en l'encapçalament. Sovint ens entra una nostàlgia del passat que ens fa recordar bells moments i per això avui he decidit escriure en aquest sentit;

En primer lloc hi ha el poble de Sora, i és que la casa on he viscut durant més de vint-i-set anys pertany a aquest municipi, concretament al barri del Serradet (del qual n'hi ha un detall a la fotografia). I els meus pares encara hi viuen, per la qual cosa encara els visito cada setmana i, de fet, em considero un sorenc més. A part he de dir que durant quatre anys vaig formar part de l'equip de govern d'aquest municipi, quan sense gairebé ni creure'ns-ho vam guanyar les eleccions municipals amb un grup d'amics que, amb molta il·lusió volíem engegar nous projectes i treure el poble d'un estancament que a nosaltres ens semblava que s'hi havia establert. estic molt orgullós d'aquell període, i si ho vaig deixar fou pel meu canvi de residència. No obstant continuo tenint contacte amb l'Eudald, que encara és l'alcalde i que em va fer el favor de casar-me.

En segon lloc Sant Quirze de Besora, el poble que com a nucli tenia més a prop de la casa on vivia. Allà hi vaig estudiar EGB, hi vaig conèixer els meus amics, hi vaig començar a jugar a futbol i a futbol sala... En fi, és on hi feia vida quan no era a casa.

I en tercer lloc Montesquiu, poble amb el qual hi he estat vinculat durant 15 anys gràcies al seu equip de futbol, amb qui he jugat durant totes aquestes temporades, la darrera ja fa tres anys.

Són tres pobles del Bisaura, una subcomarca massa desconeguda tot i els tresors que amaga. Quan pots comparar, com és el meu cas, viure en un poble o en una ciutat és molt diferent, ni millor ni pitjor, cal veure'n sempre la part positiva de cada lloc.

Signa un vigatà i sorenc alhora.

Ah! La fotografia que hi ha a la capçalera del bloc és del poble de Sora.

Comiat d'Antoni Bassas

Aquest matí s'ha acabat una etapa de 14 anys durant la qual Antoni Bassas dirigia i presentava "el matí de Catalunya Ràdio". Personalment ja he fet palès en algun moment que potser ja li tocava, que molts anys fent el mateix també "crema" i que moltes vegades les renovacions són necessàries. Però sap greu que la sortida hagi estat d'aquesta manera, fent-lo fora per ser massa "nacionalista" com algun polític que està ara en el govern va dir en el seu moment. Un programa que és líder d'audiència durant tant de temps no mereix un final així. El mateix Bassas deia que ell mateix s'havia plantejat que havia d'arribar aquest moment, però no ha tingut temps de preparar-lo i ha rebut una "empenta" que ha precipitat el desenllaç.

Veurem com és el programa de la nova temporada amb la nova presentadora Neus Bonet, però vaticino un gran nombre d'oients que faran (o farem, ja ho veurem) el salt a RAC1.

Sort a l'Antoni Bassas i molta sort a la Neus Bonet.

El nou model d'urgències

Algú dirà que vaig tard, perquè ja fa temps que no se'n parla. Però darrerament ha passat un fet que fa que es torni a parlar del nou servei d'urgències. Diuen que a Centelles una noia ha perdut la vida degut a la tardança de l'ambulància. Si aquesta hagués arribat uns minuts abans hauria salvat la vida, i també segurament si hagués pogut ser atesa al CAP de la seva població, però com que s'ha de trucar al 061 i des d'allà et diuen què has de fer (imagineu algú des de l'Hospitalet situant tots els pobles de Catalunya i situant totes les possibles urgències que algú pot patir!!), no és gens il·lògic pensar que l'ambulància arribarà tard.

Des d'aquí em solidaritzo amb les manifestacions que els veïns del Bisaura (dels quals formava part fins fa uns quants anys) van fer en el seu moment demanant que no tanquessin l' ABS de Sant Quirze de Besora. No ho van aconseguir, per tancar-los la boca els van oferir un metge localitzable en tots moments. Millor això que res, però estem donant moltes passes enrere! Així mai avançarem!

Personalment puc dir que, de moment, sempre que pugui, en cas d'urgència no seguiré tot el protocol i aniré de seguida al servei d'Urgències de l'Hospital General. M'estimo la meva salut i la de tothom.

Decathlon de Vic

Ja hi he anat, i fins i tot ja hi he comprat alguna cosa. Després de moltes discusions des del moment de saber-se que Decathlon s'instal·laria a Vic, finalment ja el tenim aquí. I no es pot negar que de clients en aquests primers dos dies n'han tingut molts. Em sap greu que alguns comerciant de Vic es sentin molestos i atacats per aquests tipus d'establiments, però no ens enganyem, la gent de la comarca ja anava a comprar al Decathlon de Manresa, Girona o Mataró. Ara no haurem de fer tants quilòmetres. Com a mestre d'Educació Física he de veure amb bons ulls que tothom pugui tenir accés a un mínim de material esportiu a un preu assequible. Si algú vol material més "professional", ja té altres llocs on anar.

Ho dic perquè en algun lloc he llegit algun article una mica irònic sobre les ofertes que es fan en aquests tipus d'establiments, venint a dir que els articles són de mala qualitat. Però és que per anar a passejar amb bicicleta no cal que aquesta sigui de professionals i feta amb el millor material del mercat. Ha de ser segura, això sí, però no ha de ser cap "virgueria". Un vot a favor del Decathlon.

Per cert, la fotografia que he trobat navegant per la xarxa té la seva gràcia.

Al·lèrgies

Almenys fa tres mesos que em trobo refredat, congestionat. Però no, no estic refredat sinó que tin al·lèrgia al pol·len de diferents tipus de plantes. Tot va començar com un refredat que no s'acabava de curar, i aquí la doctora ja em va dir que segurament era algun tipus d'al·lèrgia i que amb un antihistamínic ja milloraria. Però no fou així, de manera que vaig tornar a la doctora i aquesta em va enviar a l'otorrino. Finalment, després de tres mesos, m'han fet les proves i m'han diagnosticat aquesta al·lèrgia a diferents plantes. A mi, que he viscut 27 anys de la meva vida a pagès ajudant als meus pares enmig de totes aquestes plantes i mai havia tingut cap símptoma. Es veu que ja passa, el meu cos ha reaccionat ara...

Les meves passejades amb bicicleta o a peu amb la família pel bosc o pelr diferents camins, però, no me les penso pas estalviar. Desafiaré aquestes "males herbes".

La planta de la fotografia és el margall bord (no és cap joc de paraules sobre el nostre conseller).

Quin desori!

Sobre l'últim article que vaig escriure en aquest blog que feia referència a la tercera hora de castellà: quan vaig acabar d'escriure l'article, poso la radio i escolto les opinions de les diverses parts polítiques catalanes. Quin desori! Entre tots, un desgavell. I gent del mateix partit polític que es contradeia (que si posarien recurs, que si no perquè ja els semblava bé...), gent d'altres partits que tampoc s'acabaven de posar d'acord... En definitiva, vaig apagar i vaig decidir que ja n'hi havia prou d'escoltar raonaments sense fonament.

I més contradiccions: el vot de censura a Can Barça. Al final ningú ha guanyat, qui més perjudicat en queda és el Barça i els seus socis i seguidors. En Laporta que s'ho faci mirar, tot i que ha aconseguit un fet que mai li podrem agraïr prou: fer fora del Camp Nou els Boixos Nois radicals (potser n'hi ha que no ho són tant) que no anaven a veure el futbol i a animar sinó a fer bretolades. Gràcies.

Ja la tenim aquí (la tercera hora)

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ordena a la Generalitat aplicar la tercera hora de castellà als centre públics el proper curs. I el Govern ha dit "senyor, sí, senyor!". Sí, aquest Govern format per tres partits, entre ells ERC. Mentrestant CIU demana que es faci un recurs (segur que si fos CIU qui governés també hauria ajupit el cap, però com que és a l'oposició...).

Bé, el que vull fer constar des d'aquí només és la realitat:

1. A la meva comarca, que és una de les més "catalanistes", qualsevol estudiant acaba amb un nivell de castellà aproximadament igual que a la resta de Catalunya i que a Espanya. Una altra cosa és que quan parlem en castellà se'ns noti l'accent català, però no em negareu que moltes vegades fins i tot és mes entenedor un català parlant castellà que un andalús.

2. A l'escola els alumnes fan més hores de català que de castellà, evidentment, però molts aspectes de les dues llengües són comuns i, per tant, encara que s'aprengui en català després s'aplica al castellà.

3. A moltes escoles ja es fan tres hores de castellà perquè entre altres coses tothom vol que els alumnes sapiguen parlar castellà. El que em sembla greu és que hi hagi pares que només vulguin que els seus fills sapiguen castellà i no vulguin saber res del català (no és millor saber moltes llengües diferents que no pas una de sola?).

Bé, ja ens ho trobarem, però el Govern no pot actuar sempre segons li convingui, crec que ha de tenir uns principis i defensar-los. Almenys per tal que quan anem a votar sapiguem què defensen.

Sobre el Congrés del PP

Resulta que el senyor Rajoy ha imposat digitalment (a dit) a la candidata del PP a Catalunya, una senyora que es diu Alícia. I la perla de la notícia es troba en el fet que aquesta senyora és mare d'una nena (crec) que té un any i mig. Fins aquí res de nou. I amb aquesta nena formen una família monoparental (ella sola com a mare). I qui no recorda els arguments del PP contra les famílies que per ells no eren famílies? Qui no recorda eslògans en manifestacions on es deia: "familia = padre + madre"? On són el pare i la mare en una família monoparental?

Crec que la filla de l'Alícia pot estar tant ben educada i criada com qualsevol altra nena amb pare i mare. Però és que el PP sovint la vessa!! Les contradiccions en les quals cauen fan riure.

Bé, per nosaltres aquest desori que tenen ens pot anar bé. Esperem-ho!